De visita a Zarautz (Pais Basc) per fotografiar a la Laia
Viatge llampec per fer una sessió a la Laia que ha nascut fa tan sols 15 dies. La Laia és una joia de nena que enamora a la càmera i els seus pares Sergio i Maria estan encantadíssims.
D’altra banda fa una fred a Zarautz increïble i arribar fins aquí ha sigut complicat per la neu.
Esperem que diumenge tot torni a la normalitat! FOTOS/TONI VILCHES FOTOGRAFIA.
Cau la neu sobre la ciutat de Girona
Ja deien les previsions que nevaria a cotes baixes i així ho ha fet. Aquest matí de dijous ens hem aixecat amb la imatge de la ciutat de Girona coberta per la neu. FOTO/TONI VILCHES.
Nova secció de video a la web www.tonivilches.com
Ja podeu veure la nova secció de video a la web www.tonivilches.com/video. En aquest apartat podreu veure tots els videos que es van generant així com els que estan fets per encàrrec. Espero anar omplint-la sovint!
Fotògrafs interessants: Kitra Cahana.
Photo: Kitra Cahana.
Fa uns dies que volia parlar d’aquesta fotògrafa americana que vaig descobrir a través del seu treball “Teenage Brains” al National Geographic. El treball sobre com pensen i actuen els joves d’avui en dia va ser la història de portada del número d’octubre (2011) de la revista americana i em va fascinar per la seva capacitat de narrar des de dins un món tant tancat i exclusiu com és el dels adolescents. Aquest treball em va agradar també per la seva manera de captar la llum; fins als límits i de manera que dona molta intimitat i respecte al subjecte fotografiat. La maquetació va acompanyar molt i va sortir de l’estil habitual de la revista. Podeu veure un esbos a la plana web de NGS.
Fent un repàs a la seva web www.kitracahana.com podem veure el grandíssim nivell d’una fotògrafa que va néixer el 1987 i que als 16 anys ja va publicar una foto a la portada del New York Times mentre vivia a Israel. Una fotògrafa que surt del “mainstream” fotogràfic (com també Maciej Dakowicz) i que fa una fotografia fresca i renovada, des de dins, amb temes propers i amb una gran sensibilitat. Una joia a seguir! PHOTO/ KITRA CAHANA.
“El gran Benzini” exposa la seva obra al ICP de Nova York
A propòsit de la exposició del fotògraf Arthur Fellig, més conegut com “Wegee, the Famous” que el ICP (Centre Nacional de Fotografia) de Nova York alberga fins a setembre he decidit reeditar l’entrada que vaig fer l’octubre del 2008 al blog. També en relació a una entrada recent on comentava les 5 pel·licules favorites de fotografia d’un servidor on “El ojo público” era la primera de la llista. La pel·lícula “The public eye” (en el títol original) narra les desventures d’aquest fotògraf americà que va dedicar mitja vida a fotografiar crims amb algun “toc personal”. A disfrutar-lo!
Arthur Fellig (Zloczew, Polònia 1899- NY, USA 1968) és un dels fotògrafs més impresionants que ha donat el fotoperiodisme de carrer als estats units. Weegee (tal com se l’anomenava) va fotografiar desenes de crims i successos als carrer de NY i va ser inmortalizat per la pel·licula “The public eye” (El ojo público, 1992) on el personatge de “el gran benzini” és protagonitzat magistralment per Joe Pesci. Pel·licula que us recomano enormement. És interessant veure com funcionava, les imatges amb una llum frontal molt marcada del flash per donar sentit tràgic, la rapidesa en que arribava als llocs gràcies als contactes i un escàner de policia que tenia i la inmediatesa de entrega de les fotografies a les rotatives gràcies a un laboratori instal·lat darrera del seu Chevy del 38. En els inicis del món del freelance, Weegee no es va voler mai lligar a un sol diari i va omplir de imatges seves totes les publicacions de la ciutat. Aquesta web (visiteu-la aqui) és de visita imprescindible. En ella podreu veure totes les fotos d’Arthur Fellig i a més a més sentir de la veu del mateix fotògraf com, per exemple, s’ho manegava per fer fotos als detinguts sense que es tapessin la cara, una cosa que Weegee no podia suportar. El video que podeu veure és una mica llarg i pesadet però mostra imatges d’ell i com treballava, així que val la pena fer-hi una ullada per sobre. Benvinguts al mon del gran Benzini!
Cap de setmana fotogràfic. Taller de fotografia avançada impartit per Toni Vilches a l’era de can Burguès (Estanyol).
Fotografia: Colegiata de San Martín de Elines. Cantàbria.
Un cap de setmana en un entorn tranquil i entre amics. Per fer, veure, aprendre i parlar de fotografia!!!
El taller de fotografia avançada va dirigit a totes aquelles persones que vulguin perfeccionar la tècnica fotogràfica adquirint nous conceptes i mètodes de treball. Per tant és un curs obert a gent de totes les edats a partir de 18 anys amb coneixements bàsics de fotografia. Aquest taller pretén ser un segon nivell on podrem treballar la tècnica, la composició, el concepte i la nova situació de la fotografia avui en dia. El taller de fotografia avançada consta d’un cap de setmana de durada (des de divendres a la tarda fins a diumenge a la tarda) repartit en sessions teòriques i pràctiques. Tindrà lloc en un entorn totalment rural, a la masia de Can Burgués d’Estanyol i inclou dues nits d’estància i tots els àpats.
Des del despatx del pont de pedra veig…
Fa escasament deu minuts des de la finestra del despatx he pogut veure una magnífica posta de sol sobre la ciutat de Girona. Vosaltres també la podeu veure…
Càmera: Canon Eos 5D.
Òptica: 28-70/2,8.
ISO: 400.
FOTOS/TONI VILCHES FOTOGRAFIA.
The Boomtown Rats, la Morena i en Joan Fontcuberta (i en Marc Javierre).
Cada dilluns em llevo amb la cançó “I don’t like mondays” insertada al meu cervell (I don’t like mondays és el tema més conegut probablement del grup anglés The Boomtown Rats). És com si automàticament cada dilluns aquesta cançó es conectés i em recordés que ja tornem a ser en aquell dia de la setmana que més rebutjo. I és que “no m’agraden els dilluns”. El dilluns per a mi és el dia que torno a posar a punt els projectes, que torno a arrencar la setmana amb els projectes que no he acabat l’anterior. No és dia per tornar a posar-se a editar un àlbum o per posar-se a fer la declaració trimestral (autònoms). Ja fa temps que dic que el dilluns hauria de ser suprimit del calendari però llavors odiaria els dimarts segurament així que m’agafo el dilluns com un període de transició entre el cap de setmana i la setmana.
I parlant del cap de setmana, ahir vaig tenir la sort de poder sortir a mar amb el meu “traje” de neoprè per veure si veia algun pop que acabés a la “gallega”. Mala sort pel que fa als pops però vaig tenir la oportunitat de veure una Morena (Muraena Helena) de bones dimensions que feia respecte. Diuen que son perilloses… així que vaig mantenir la distància… i en sortir de l’aigua vaig tenir un altre cop de bona sort. Vaig veure el fotògraf Joan Fontcuberta passejant per Calella amb la seva camareta (penso que una Canon G12 potser…). Òbviament no m’agrada anar a atabalar a la gent fora d’un context professional així que no vaig parlar amb ell, a més que volia dir-li, que acabava de veure una Morena?
Aquesta entrada va dedicada a en Marc Javierre i els seus famosos posts com “Les barraques del camí de la Cadena i en Joan Fontcuberta”. Podeu seguir el seu blog a marcjavierre.blogspot.com.
Aquesta entrada ha sigut una reflexió de dilluns que probablement no m’hauria vingut un dimarts.
Pastors de l’Empordà
En Josep Trilla és un pastor retirat de Garrigàs. El passat maig vaig poder passar una estona amb ell, el seu gos i les seves ovelles per fer unes fotografies que la revista Alberes m’havia encomanat per el numero 5. (Aquest número va sortir el Juliol de l’any passat). Podeu veure una mostra de la publicació en aquest link. L’escrit va anar a càrrec de Joan Ferrerós. He volgut recuperar aquestes fotografies perque em semblen un bon exemple del que per a mi ha de ser un bon retrat. Temps, paciència i escoltar. Sobretot escoltar i aprendre com és el personatge a retratar. L’única manera d’intentar captar l’essència de la persona en tant poc temps. La xarrada va ser molt interessant. Disfruteu les fotografies com les vaig disfrutar jo.
Càmera: Canon Eos 5D Mark II. Òptica: Canon 135mm/2. Diafragma: f2. Velocitat: Variable. TOTES LES FOTOGRAFIES/TONI VILCHES FOTOGRAFIA.
Fotografies històriques en blanc i negre ara passades a color
Remenant per internet una estona he trobat unes fotos que m’han cridat l’atenció. A la plana web de ufunk.net podem veure una sèrie de 17 fotografies clàssiques en blanc i negre, ara fetes en color. La qualitat del color és molt bona i semblen que s’hagin fet originalment en color. Imatges com la ja famosa de Hitchcok i del Che Guevara o la ja molt coneguda feta a Florence Owens Thompson per Dorothea Lange. Visiteu la galeria de grans fotografies clàssiques en blanc i negre, ara en color, de la mà de ufunk.net. VIA/UFUNK.NET.
