No us equivoqueu: el fotògraf no és “l’enemic”!
La setmana passada uns companys gràfics que estaven cobrint una manifestació al centre de Girona van rebre aquest paper per part dels manifestants. En la part del revers hi havia un text on en una breu explicació sol·licitava a l’informador gràfic que no fes fotos i justificava de forma adequada les raons per a tal petició. Si el revers era un full de petició que és comprensible, l’anvers tira per terra totes les bones formes i amb una icona de PROHIBICIÓ vulnera el dret que te tot periodista a informar. I a més afegeix coaccions si a l’hora d’entregar aquest paper acompanya la frase; “ja estàs avisat!”.
Anvers
Revers
Podeu jutjar vosaltres mateixos. Quina paradoxa quan els manifestants que estan reivindicant drets elementals volen tallar de socarrel un altre dret que ens ha costat molt aconseguir; el dret a informar. I amb amenaces!
No us equivoqueu amics; el fotògraf no és “l’enemic”!
Aquesta fotografia correspon a fa dues setmanes quan un agent de la policia autonòmica basca va colpejar indiscriminadament a un fotògraf quan es dirigia simplement a cobrir un partit de futbol. Els fets van succeir quan un grup de gent va agredir a un furgó de la policia i l’agent al sortir del mateix va colpejar el primer que va veure; dos fotògrafs que passaven carregats amb les càmeres. Un te ferides lleus l’altre l’han hagut d’operar de la mà. La protesta no es va fer esperar.
Foto: Zigor Alkorta (Noticias de Gipuzkoa).
El passat setembre del 2009 tots vam veure les desmesurades agressions per part de la policia autonòmica catalana a un grup d’estudiants que es manifestaven contra el pla Bolonya. Diversos fotògrafs AMB DISTINTIU van ser agredits també per part d’agents que no portaven identificació.
No us equivoqueu; el fotògraf no és “l’enemic”!
Jo he patit agressions, amenaces, insults i fins i tot m’han escopit mentre simplement feia fotos d’un partit de futbol! Recordo quan fa quinze anys i treballava en un dels meus primers diaris un fotògraf em va dir; “la manifa del 20-N?. En la manifa del 20-N estan los fachas, los independentistas, la policía y todos van a parar allí mismo; a los fotógrafos!” Desconec si era una “bravuconada” o no però un cosa us puc dir, en tots aquests anys que porto treballant com a foto-periodista puc assegurar que el fotògraf és “l’enemic” en comú de tots. No us equivoqueu!
Sabem que la nostra feina no és còmode, que no som benvinguts en molts llocs, que som molestos perquè intentem explicar les veritats, però som necessaris. I ningú ens pararà en el nostre propòsit d’informar de tot el que passa en el nostre món. Per bé o per malament.
Si tu em mostres un símbol de PROHIBIT FOTOGRAFIAR jo veig un missatge que em diu; OBLIGACIÓ DE FOTOGRAFIAR perque la gent te DRET A SER INFORMADA. Tirarem endavant!
Camioners del Pakistán per una de les carreteres més perilloses del món
Al Pakistan molt a prop de la frontera amb Afganistan existeix una carretera que uneix la ciutat de Dir i les poblacions de la vall de Chitral. Aquesta carretera és considerada una de les més perilloses del món i molts camioners es juguen la vida literalment cada dia per cobrir els 240 km que dura el trajecte. Al mal estat de la carretera se suma el perill per allaus i esllavisades i per les topades, embussos i passos estrets que han de combinar els camions.
La cadena Al Jazeera emet un documental de 25 minuts de durada on segueix un camioner i el seu germà (que mira d’aprendre l’ofici d’una manera un tant severa) mentre fa un viatge d’anada i tornada. Un documental molt interessant que posa la pell de gallina, especialment per els que tenim vertigen, i que ens mostra la dura vida al Pakistán on una camioner tan sols guanya 60$ per jugar-se la vida.
25 minuts que passen rapidissim. Molt recomanable. Gràcies a en Lluís Serrat per fer-nos a conèixer aquest documental. Link del documental: Una producció de Toni Comiti per Al Jazeera.
Un altra de gossets
És habitual que els fotògrafs anem revisant l’arxiu de tant en tant a fi d’organitzar-nos una mica. Remenant per el disc dur vaig veure una sèries de fotografies que venien molt a compte amb un dels ultims posts que he fet. La cosa va de gosos així que aquí podeu veure unes fotografies que es van fer a Portbou fa uns 5 anys i que van servir per il·lustrar el fort vent que sempre bufa en aquest extrem de l’Empordà. FOTOS/TONI VILCHES FOTOGRAFIA.
Toni Vilches Fotografia patrocina els premis GiDi de disseny 2012.
Des de Toni Vilches Fotografia apostem fort per la bona qualitat de la imatge i el disseny és una part molt important a tenir en compte. Per això hem decidit col·laborar amb la gent del GiDi (Associació del disseny a Girona) i patrocinar l’edició d’enguany dels premis GiDi. Aquests premis del disseny “neixen per reconèixer públicament la tasca de les empreses gironines en l’àmbit del disseny, apostant perquè el premis esdevinguin una plataforma per destacar els èxits que la cultura del disseny aporta a la nivell econòmic, social i cultural”. Enguany es farà la tercera edició que tindrà lloc el 16 de març de 2012 a la Coma Cros de Salt. Esperem que vingueu tots i passem una bona tarda entre amics. Veieu el link de la notícia a la web dels premis GiDi, i visiteu també la web del GiDi per a més informació.
El gos i el Pont de Pedra
Sovint es diu que un fotògraf hauria de portar la càmera sempre a sobre. Jo no he sigut gaire partidari de fer-ho més que res perque no avançaria ni deu metres i em passaria el dia fotografiant. És clar, durant tot un dia s’han de fer moltes coses però un fotògraf sempre observa alló que passa i en 24 hores passen moltes coses. Aquí teniu un parell d’exemples. De camí a veure el fill acabat de néixer d’un bon amic, m’he trobat un gosset ben maco esperant a la porta de la clinica a que surti el seu amo. Continuant amb les fotografies que es poden veure des de l’estudi de Girona, he pogut veure com un operari neteja els fanals del Pont de Pedra. FOTOS/TONI VILCHES.
