Toni Vilches Fotografia

Hugo Domènech i Raül M. Riebenbauer son els autors del magnífic documental anomenat “La sombra del iceberg” on investiguen la veritat sobre l’enigma més famós de la fotografia de guerra; la fotografia que Robert Capa va fer al milicià republicà Federico Borrell a l’instant que aquest moria per un tret enemic al cerro Muriano, Còrdova. Un documental bàsic per esbrinar alguns dels detalls que es contradiuen i el misteri i sobreproteccionisme que gent com Richard Whelan (biògraf oficial) o Cornell Capa (germà de Robert) han decidit guardar eternament. Es va dir que els negatius d’aquesta imatge estaven perduts però casualment després de morir Richard Whelan van aparèixer a la famosa “maleta perduda de Mèxic”. Que hi ha de veritat en aquesta foto a part de la pura instantània gràfica? Aquesta fotografia va ser creada amb intencions polítiques? És conegut que aquesta imatge va encoratjar a la banda republicana i es va convertir en un símbol de l’opressió franquista a la guerra civil espanyola (1936-39). Però, era realment Federico Borrell? La neboda del milicià afirma que la seva mare ho confirmava però comparacions fetes i examinades per metges forenses amb fotografies quotidianes de Federico Borrell i la de Capa afirmen rotundament que no era Borrell. Estava mort o era un muntatge? Hi havien vàries instantànies de diferents milicians amb el mateix enquadrament i en posició de “caure mort” similars a Federico Borrell (el “parte de baixes” republicà diu que tan sols va haver una mort aquell 5 de setembre de 1936) i metges forenses afirmen que el milicià era viu en el moment de la imatge ja que els músculs estan tensos i rígids consequència d’un esforç. Robert Capa va afirmar que va fer tan sols una foto amb la seva càmera sense mirar i se n’han trobat més d’un fotograma. És realment el cerro Muriano el lloc? Sembla ser que la gent de la zona afirma que és el cerro de La Coja el que es veu a la foto. La foto es va fer a les 5 de la tarda com diu la versió oficial? Per la ombra s’ha confirmat que eren les 9 del matí. Perquè Robert Capa no va parlar mai d’aquesta fotografia? Potser pensava que no era bò fer-se una reputació amb una foto d’una persona morta? Va fer la foto Endré Friedman (Robert Capa) o Gerta Pohorylles (Gerda Taro)? Els estils eren similars i signaven les mateixes fotografies com a Capa. Tot un mar de dubtes però, què importa? Importa molt si la foto va ser muntada o no? És una icona i transmet la mateixa emoció que si hagués estat muntada o no. La veritat és que tenim la gran sort de tenir la fotografia i disfrutar d’ell i potser no cal fer més preguntes. FOTO/ROBERT CAPA.

Fa un temps que en Robin Townsend em va aconsellar fer una ullada a l’arxiu fotogràfic que la biblioteca del congrés dels Estats Units té a disposició de tothom. A propòsit de la polèmica generada aquests dies amb l’arxiu del gran mestre Agustí Centelles m’agradaria recomanar aquesta web on la biblioteca del congrés posa a la disposició de tothom qui vulgui totes les grans fotos que té i que formen part de la memòria històrica americana. No tan sols pots fer una ullada si no també pots baixar la imatge a alta resolució i com que la majoria estan fetes amb plaques això suposa grans tamanys i grans possibilitats sobretot perque estan lliures per fer l’ús que un vulgui. Animeu-vos i perdeu una bona estona remenant fotos a la web de la biblioteca del congrés. FOTO/LEE RUSSELL(1903).

El 19 d’agost de 1839 Louis Daguerre va donar a conèixer un invent que revolucionaria el món; la fotografia. Amb aquesta imatge del Boulevard du temple de Paris es presentava oficialment el daguerrotip a l’academia de les ciències i belles arts de la capital francesa. Per celebrar-ho visiteu uns audiovisuals que ha elaborat el CRDI de Girona on s’expliquen les tècniques del daguerrotip i altres que van donar origen a aquest invent. També ho podeu celebrar veient com ha canviat la fotografia en gairebé 200 anys d’història fent una ullada a la espectacular galeria d’imatges del Wall Street Journal. IINFORMACIÓ FACILITADA PER EL CRDI (CENTRE DE RECERCA I DIFUSIÓ DE LA IMATGE).