Toni Vilches Fotografia

Fotografia: Roger Lleixà

Un dels plats forts de cada edició del VISA son les projeccions. Duren mentre hi ha la setmana professional i es fan a dos llocs; al Camposanto (tan sols per acreditats de la setmana professional) i a la plaça de La Republique (per el públic en general). Veure les projeccions al Camposanto (foto de dalt) és un espectacle. Ja podeu veure quina pantalla més gran fan servir i veure una fotografia amb aquest tamany és espectacular. També és molt agradable veure les projeccions a la plaça de La Republique fent una “pression” (cervesa) a una de les terrasses acompanyat dels teus amics. Les projeccions comencen a les 21:45 i si sempre s’ha de fer una mica de cua o anar abans pwer agafar taula.

Aquest any els treballs que m’han impressionat han sigut el d‘Olivier Grunewald sobre les mines de sofre a Indonèsia. També molt espectacular, com sempre, els resums de l’any. Cada dia es fa el resum de dos mesos amb les millors imatges. Un dels treballs més simpàtics ha sigut el dels fotògrafs Claude Baechtold i Paolo Woods que han fet una comparació entre Suïssa i la resta del món en format molt còmic. Podeu veure el treball aquí.

Les projeccions es fan a base de treballs que envien els fotògrafs i que el festival tria. De segur que ha de ser molt interessant veure una foto d’un mateix en aquesta pantalla! Us recomano que no deixeu de veure una de les projeccions (que tan sols es fan la primera semana del festival) mentre feu una “pression” a una terrasseta de la plaça de La Republique. FOTO/ROGER LLEIXÀ.

Fotografia: Roger Lleixà

Al VISA d’enguany  la fotografia de conflicte explícita ha deixat pas a un interés més social i això s’ha notat molt en les exposicions. Treballs com el del noi bombolla de Hubert Fanthome (ubicat al Castillet), la història sobre una unitat policial de l’operació IMPACT al Bronx (el programa IMPACT consisteix en enviar als policies més novells als barris més conflictius per entrar de cop en la realitat de la feina de policia) obra de Antonio Bolfo (convent des Minimes) o el més aclamat, l’últim de Walter Astrada sobre la problemàtica de les dones a la India realitzat en cooperació amb l’Alexia Foundation (convent des Minimes) han despertat molt d’interés.

Les retrospectives sobre William Klein amb imatges de les sèries de Nova York, Roma, Moscou i Tokyo i de William Albert Allard (de NGS) han donat el toc clàssic. Les dues mostres al convent des Minimes.

També al convent des Minimes hem pogut veure un épic treball de 30 anys sobre les pelegrinacions obra del fotògraf japonés Kazuyoshi Nomachi i la sèrie del World Press Photo d’aquest any que personalment penso que ha resultat un pel fluixa.

Una altra meravella ha sigut el treball de la parella Danielle i olivier Föllmi que ja ens te habituats als seus famosos llibres panoràmics de la editorial Lunwerg sobre la India. la exposició es diu “Wisdom of the Human Race” i és un recull de imatges extraordinàries del sentit de la humanitat a tot el mon. Un dels millors treballs i del qual la gent estava força contenta. Ubicat a la Chapelle du Tiers Ordre, ben bé al costat de l’église des Dominicains.

Precisament a l’église des Dominicains hem pogut veure l’última gran obra de Michael Nichols (NGS) sobre les sequoyes (veure National Geographic Octubre 2009) anomenat Red Wood. Tan sols entrar podem veure una reproducció tamany “mini” de la seva gran fotografia de la sequoya gegant. Una fotografia molt difícil de fer i que el mateix Michael Nichols va explicar el procediment en una conferència el dimecres 1 de setembre.

Fotografia: Roger Lleixà

Per acabar no vull deixar d’esmentar l’exposició que la fotògrafa de figueres Conxi Molons que juntament amb Agustí Vilardebó han presentat al festival VISA OFF. El treball sobre els pàries a la India i com son exclosos i desplaçats de la societat.

En definitiva, una edició del VISA molt recomanable i més agradable de visitar que algunes edicions passades. Disfruteu-lo! FOTOS/ROGER LLEIXÀ.

Un dels descobriments més gratificants de les exposicions al VISA pour l’image d’aquest any ha sigut el de la fotògrafa novayorkesa Brenda Ann Kenneally. El seu treball sobre els problemes de les famílies treballadores a Troy (ciutat de l’estat de Nova York) és excepcional. Un qualitat tècnica i un composició simple per mostrar unes imatges molt dures. Em va sorprendre la seva capacitat per introduir-se i ser una més de la família. A la seva web podeu veure treballs sobre la problemàtica de les drogues al seu barri en format multimèdia molt ben acabat. Brenda Ann Kenneally va fer una conferència a Perpinyà però no vaig poder arribar a temps. Esperarem poder trobar-la l’any que ve o una altra ocasió. Veieu la feina d’aquesta meravellosa fotògrafa a la seva web www.brendakenneally.com, no us decepcionareu. FOTO/BRENDA ANN KENNEALLY.

Aquí teniu a Steve Mc Curry signant llibres. Viatge llampec des de Àsia anar i tornar per signar autògrafs i… fer alguna copeta a la festa de clausura del VISA (que jo el vaig veure per allà mig…). Bones impressions de la setmana professional del VISA que ja parlaré en un altre entrada més endavant.

Un dels plats forts del VISA son les projeccions al Camposanto tots els dies a la nit. Dues hores on a més de repassar l’actualitat es mostren treballs increïbles en una pantalla gegant i editades d’una forma excepcional. Ahir a la nit vam poder retre homenatge al fotògraf Christian Poveda malauradament assassinat ahir a El Salvador. Els temes que es mostren son crus i realistes i et fan adonar-te que el món es gira a una velocitat de vertigen i gràcies als fotògrafs i a la gent que ho explica ens podem aturar a fer una ullada. En fi, dues hores petrificat al seient tot i la fresqueta que feia. Molt recomanable! El vídeo de dalt és perquè us feu una idea del tema. Correspon a “l’humanitaire en guerre” una de les projeccions que es van poder veure el dimarts passat al VISA.

Interessant conferència al VISA sobre les noves tendències multimèdia al mon del fotoperiodisme. Els diaris en la seva edició escrita estan en perill d’extinció i les edicions digitals han de reforçar-se amb noves formes de mostrar la informació. Hi tenen cabuda temes locals (NY Times; 1 in 8 milion) o temes més globals (Mediastorm). La via multimèdia és una forma de mostrar el teu treball sota cap directriu política o econòmica lligada a un mitjà. Així un pot mostrar el seu treball personal sota cap restricció a la seva web personal o a plataformes independents. El problema radica en la rendibilitat econòmica d’aquest tipus de treball ja que és un sistema nou. Pocs diaris nacionals aposten per nous sistemes d’informació i no volen arriscar (tipic del nostre pais) i això es redueix a una edició digital pobre i ancorada al passat. Multimèdia, el futur? Per descomptat que el present aquí encara no.

En aquest link podeu veure un dels completíssims treballs que es van mostrar; “Voyage au bout du charbon” de Samuel Bollendorf.

Per cert, parlant d’esperar, segon un treballador de Canon al VISA, fins al febrer res de res de Canon Eos Mark IV. Tot i que m’ha confessat que el secretisme de Canon és tal que ni ells saben que sortirà una càmera nova fins una setmana abans de la data. Potser ens portem ua sorpresa…

Moltes sensacions diferents el segon dia del VISA pour l’image. Després de vàries entrevistes amb agències com Getty, Corbis, Demopix, DPPI o la valoració de l’associació d’iconògrafs de França sobe el meu treball, el resultat és d’un enorme contrast. Algunes entrevistes amb opinions molt bones i algunes més val no comentar. En definitiva una sensació de saturació. Cada agència vol una cosa diferent i la veritat és que la qualitat dels portfolis és tan gran i hi ha tanta gent per ensenyar els seus treballs que arriba a un punt que un no sap quines fotos son bones i quines no. No es tracta de ser millor o pitjor si no de ser el millor amb la millor història. Haurem de treballar fort per tornar l’any que bé amb un bon portfoli!

Els rumor ja s’han confirmat; la Canon Eos 7D ja és una realitat! Ahir, 1 de setembre, es va donar a conèixer la nova rèflex de Canon, la Eos 7D. A l’stand de Canon al VISA pour l’image vaig poder probar i testar una mica la nova càmera amb sensacions contradictòries. Canon afirma que és un càmera dissenyada pels fotògrafs i aporta noves eines molt interessants que faciliten la feina com per exemple la possibilitat de cambiar el dibuix del pentaprisma, veure el nivell de l’horitzó per fer les fotos rectes (eina útil per algun fotògraf que no sap fer fotos que no siguin tortes, tots sabem qui…) i la incorporació d’un accessori integrat que permet disparar un flash separat de la càmera (substituint a accesoris externs com el Transmitter infraroig o el Shoe Cord, ja era hora!). Els de Canon em venien la càmera com un model situat entre la 50D i la 5D Mark II i perfecte com a segon cos. 12500 d’ISO amb un pel menys de grà que la 5D Mark II i estanca i robusta (pesaria més o menys com la 50D), la 7D tindrà un preu aproximat de 1600€ i sortirà al mercat a l’Octubre. La gran pega d’aquesta càmera: factor de multiplicació x1,6. Per tant destinada al aficionat alt i tot i que és ràpida (8fps) la velocitat d’enfoc deixa molt que desitjar per als usuaris professionals. Així doncs la meva pregunta obligada va ser: “i la nova Eos Mark IV?” i la resposta; “no puc dir res però hauràs de ser moooolt pacient”. En definitiva, més secretismes sobre la nova Eos professional de Canon que intenta apaivagar l’ansietat de l’espera amb models que no ens ajuden i que imiten l’exit d’altres (D700, per exemple?). Al final tant esperar acabarem tots a Nikon… Més informació Robert Galbarith i els seus analisis exhaustius  o la web de Canon. FOTO/ROBERT GALBRAITH WEBSITE.

El VISA pour l’image ja ha començat fa uns dies. Hi han moltes coses a comentar i anirem pas per pas. Respecte a les exposicions, segons el company Roger Lleixà, el numero ha baixat aquest any tot i que el nivell segueix alt. Recomanable la retrospectiva de Steve Mc Curry i el treball de Callie Shell que va seguir a Barack Obama tres anys. Impressionant la feina de la fotògrafa americana Brenda Ann Keneally sobre la mort del somni americà i la situació de les famílies amb problemes a la ciutat de Troy (estat de Nova York). No ens podem deixar el World Press Photo com cada any i especial atenció a Walter Astrada, fotògraf argentí que exposa el seu treball per AFP sobre els sagnants aldarulls a Antananarivo (Madagascar) el febrer del 2009. Walter Astrada va explicar els detalls del seu treball mentre ens mostrava les fotografies exposades, una activitat molt interessant per conèixer de primera mà la realitat del moment. A la pregunta de com veu el futur del seu treball ara que la majoria de mitjans rebutgen aquest tipus de treball Astrada va ser rotund; “no pots fer un treball pensant si el voldran i a on el col·locaràs”. Un treball excepcional d’un dels guanyadors del WPP 09 tot i que no apte per gent sensible. En general el nivell és molt alt però cal saber que el tema de les exposicions no és apte per tots els públics tot i que tothom ho hauria de veure per saber quina és la realitat que ens envolta. Altres exposicions interessants que no ens podem perdre son les dels clàssics  David Burnett (Contact) i François Demulder (Gamma). Més informació visiteu la web oficial del VISA pour l’image 2009. FOTO/ROGER LLEIXÀ.